ARTICLES D'INTERÈS

- ETOLOGIA EQUINA -

L'ETOLOGIA EQUINA I ALTRES DISCIPLINES QUE ESTUDIEN EL COMPORTAMENT EQUÍ

 

Hi ha molta confusió en el món eqüestre, i sobretot en el món de la doma natural, sobre el significat de certes paraules i acostaments a l'estudi de les diverses facetes del comportament.

Per això, espero aclarir algunes cosetes ....

 

La paraula etologia ve del grec: ethos, els principis i morals que regulen el comportament, logos raó, lògica, llavors ciència o estudi.

 

El comportament animal es dirigeix ​​a aconseguir la sobrevivència de l'animal i la transmissió de la seva genètica a la propera generació. La selecció natural assegura que l'animal salvatge en el seu entorn natural es comporta amb aquesta lògica. No vol dir que està conscient d'ella quan actua. Sovint és simplement programat així, l'efecte de la seva genètica, que dictamina que actua com els seus progenitors. En un entorn antinatural o domèstic segueix la seva programació genètica, comportant-se de mateixa manera encara que pot tenir resultats nefastes o fatals.

 

Llavors la etologia estudia l'animal salvatge en el seu entorn natural per entendre la lògica de la seva conducta. Paradoxalment, aquests estudis ens han portat a entendre el comportament de vegades aparentment poc lògic dels animals domèstics.

 

Com a estudi acadèmic, l'etologia es va arrencar en els 1950s amb  Niko Tinbergen  i  Konrad Lorenz, que van estudiar sobretot els instints, els comportaments innats o hereditaris seleccionats durant l'evolució de l'animal per adaptar-li al seu nínxol ecològic. Sovint són com connexions cerebrals ja fetes, o respostes provocades pels canvis hormonals que acompanyen les estacions de l'any, l'edat de l'animal, o les feromones. En percebre l'estímul adequat, l'animal reacciona de forma relativament fixa.

 

Les connexions adquirides per l'aprenentatge, que són individuals i no hereditàries, es va estudiar en una altra ciència, la psicologia animal experimental.

 

L'instint i l'aprenentatge

Encara  que Lorenz en particular va destacar una distinció rígida entre aquestes dues formes de connexió entre estímul i resposta, avui dia veiem que els comportaments innats solen necessitar els estímuls i experiència donats per l'entorn natural per desenvolupar-se correctament. En particular, el comportament social normal depèn de la creació de l'animal dins d'un entorn social de forma natural.

 

A més, l'aprenentatge té una base hereditària en què els animals aprenen certes reaccions amb tanta facilitat que apareixen instintives, i altres només amb dificultat. Un exemple equí és el respecte per l'espai individual d'un altre. Tots els cavalls criats en una manada natural ho aprenen dels altres, de manera que ens sembla inevitable i normal. No obstant això els criats aïllats en quadra sovint no tenen aquest respecte. Si els ensenyem de manera adequada, ho aprenen tan ràpid que sembla que ja tenen un espai mental dissenyat per rebre aquesta aprenentatge. El pas espanyol els costa molt més.

 

Estem familiaritzats en el món equí amb els conceptes de genotip i fenotip, sabent que un semental petit pot ser genèticament petit o genèticament gran però mal alimentat durant el creixement. Els seus fills reben la seva genètica, no la seva experiència nutricional. De mateixa manera, podem tenir un cavall amb comportament anormal que transmet aquesta característica als seus fills, o pot ser que no, que les seves dificultats derivin del seu mal maneig i creació. No ho tenim tan clar en l'assumpte del comportament com en el físic, com el component genètica interacciona amb l'entorn.

 

Tinbergen va analitzar les causes del comportament de manera que s'ha comprovat encara vàlida. Primer, hi ha la selecció natural: els animals que es comporten així sobreviuen millor que els que no. Segons Aristòtil aquestes es diuen causes finals.

 

El que impulsa l'animal a actuar en un moment donat normalment no és una causa final sinó una causa pròxima o motivació. No bevem perquè estem conscients del perill de morir-nos, sinó perquè tenim set.

 

Aquest impuls o motivació per actuar canvia segons l'estat fisiològic de l'animal, la seva edat  etc. L'etologia estudia com, quan i perquè actua, la recerca de l'estímul adequat (comportament apetitiu), la manera en què l'alta motivació pot portar un animal a acceptar un estímul inadequat, la manera de completar o consumir el comportament, l'expressió de frustració ... en fi, com les causes finals i pròximes dirigeixen el comportament. Un animal pot trobar impulsat cap a dues accions incompatibles alhora, donant lloc al conflicte, expressat de forma típica del espècie.

 

La motivació. Els primers intents a formar una teoria completa de la motivació van ser prematurs: no hi havia la base de dades fisiològiques i neuroanatòmics que tenim ara. Doncs, aquests intents van fracassar, amb grans discussions que tenien dos efectes.

 

El conductivisme

Farts de les discussions, alguns, sobretot el gran Skinner, van decidir ignorar les qüestions de motivació o estats interns. "El cervell és una caixa negra que no es pot obrir" van declarar, i es van dedicar a examinar com es forma una resposta a un estímul, els efectes del reforç i el càstig, la formació de l'hàbit de respondre, com i com reforçar, etc . Llavors el conductivisme formar gran part de la psicologia animal experimental i la teoria de l'aprenentatge. La majoria del treball va ser en laboratori i els investigadors van ignorar el comportament innat o el de l'animal en la seva vida real.lucy-rees-cali-069-còpia-1

 

És precisament això tipus de simplificació que de vegades clarifica una situació complexa, deixant-nos veure com dos factors es influeixen: en aquest cas, com connectar estímul i resposta efectivament. Els resultats de Skinner han tingut gran influència sobre l'entrenament de les rates, els gossos, els dofins i molts altres animals; han influït també les nostres idees sobre la psicologia humana. Només els domadors de cavalls no han prestat molta atenció.

Les seves troballes van confirmar del tot la inutilitat del càstig com a manera d'ensenyar. El càstig està capaç de suprimir una resposta durant una temporada encara que mai d'eliminar per complet. No és capaç d'ensenyar la resposta correcta. És una cosa que els domadors i genets encara han d'assimilar. Una altra fallada típic és la manca d'apreciació del poder del reforç, sigui positiu o negatiu, i la seva aplicació correcte.

 

El segon efecte de les discussions va ser l'anàlisi detallada de motivacions específiques - la fam va ser el primer - que ens van ajudar a aclarir les formes diferents de motivació sense posar-les totes en la mateixa caixa teòrica. Aquests estudis van mostrar l'efecte de retroalimentació negativa que té la consumació sobre la motivació: l'acte de beure apaga el set. Ens van aclarir les bases de l'estrès del comportament, concepte clau en la conducta dels animals domèstics, que es derivi de la manca dels estímuls naturals que disparen els actes de consumació.

 

Per mitjà del conductivisme es pot ensenyar a un animal actuar contra el seu propi motivació innata, però no canvia la motivació. Un semental que ha après a respectar el pastor elèctric no la passarà fins i tot quan hi ha una euga amb zel a l'altra banda, però no canvia les seves ganes ....

 

El antropomorfisme

La idea que els animals es comporten pels mateixos motius com nosaltres, és la nostra manera instintiva però erroni de tractar amb ells. Ens porta a idees absurds com atribuir-los la consciència de culpabilitat o la capacitat de mentir. Des de Descartes l'acostament científic ha estat el de declarar que els animals són autòmats sense ànima o sentiment. És una altra simplificació que ens ha ajudat a examinar els mecanismes del comportament; alhora ha portat a molt abús en el laboratori.

 

Avui dia la neurociència ens demostra que els mamífers com el gos, el cavall i els primats sí que tenen emocions igual de fortes com les nostres, tot i que els falta la consciència del "jo" que complica tant les nostres emocions. Els falta també la capacitat de racionalitzar sobre les seves emocions, cosa que és difícil fins i tot per a nosaltres. Cada animal respon als seus estats emocionals segons les seves tàctiques de sobreviure en el seu entorn natural: és a dir que sí, aquestes respostes són força automàtiques. No vol dir que l'animal experiència la por, l'alegria o l'absència de la seva cria o company agermanat de manera diferent que nosaltres: la crueltat cap a ells és igual que la crueltat cap als nens petits, que tampoc són capaços de racionalitzar o contemplar les seves experiències.

 

L'estudi de les emocions i com funcionen està encara desenvolupant-se. Es base molt en els paral·lelismes que es veu entre el cervell humà i el de l'animal, sobretot en els centres emocionals, i els entre les reaccions fisiològics. Aclareix els limitacions del conductivisme, que ignora l'efecte de l'estat emocional sobre l'aprenentatge, la motivació o el benestar de l'animal.

 

La ciència cognitiva, en contrast, es va desenvolupar més tard que l'etologia o el conductivisme, impulsat per les investigacions sobre la intel·ligència artificial. Considera els mecanismes del pensament mateix: com les sensacions crues s'analitzen per arribar a percepcions, com es forma conceptes, com es fan decisions utilitzant aquests conceptes.

 

Està clar que tenim molta més habilitat per formar conceptes que els animals. Aquesta part del nostre cervell és enorme comparat amb les seves, mentre la part que tracta amb les emocions és igual en l'home i el cavall. No vol dir que no estan capaços de formar conceptes senzills, però una altra vegada hem de tenir cura amb el parany del antropomorfisme, el pensar que un cavall entén i pensa com nosaltres. No obstant això, notem que un cavall de treball, per exemple un bestiar, tracta diàriament amb unes situacions tan variades que està clar que entén el seu treball, no només que respon mecànicament als ajuts. El cavall de doma vaquera de pista (o un gos pastor de competició) està bastant perdut amb el bestiar a la muntanya, mentre un de vaques de veritat està actuant abans que li donem les ajudes - i és capaç de "desobeir" de vegades quan percep una cosa que nosaltres no. Es dóna compte també que la doma és diferent. El cavall de treball té unes classes bàsiques, i li posem a treballar perquè aprengui la resta sobre la marxa, no gastem temps repetint exercicis a la pista. El cavall de pol o horseball és igual.

 

És típic dels domadors western d'estil "natural", que aprecien i utilitzen l'habilitat del cavall de formar conceptes: els tan importants germans Dorrance i Ray Hunt van ser texans, la seva forma de pensar estava condicionada per la necessitat d'usar el cavall diàriament en el treball. Els domadors de pista i de competició fan servir poc l'aprenentatge de conceptes: de fet, no els agrada gens que el cavall "pensi per davant" d'ells. Pot ser perquè aquestes domes surten més del que militar on, com diu el nostre poeta Tennyson, "el seu no va ser racionalitzar el perquè, el seu va ser fer i morir."

 

L'etologia i la doma natural

 

Avui dia la paraula natural s'ha posat una mica de moda al món eqüestre, un món on la mala aplicació de paraules és bastant normal. Sentim, per exemple, en la doma clàssica els elogis de l'elegància, la  descontracció i la lleugeresa mentre veiem genets amb les seves cares contorsionades  per tensió estirant les regnes.

Doncs, ¿què vol dir "doma natural"? De certa manera és una contradicció ja que no és natural domar un cavall perquè porti una persona en el seu dors. Potser és per aquesta contradicció inherent que han aparegut formes tan diferents trucades natural, etològica, racional o índia, acabant amb la gent confusa.

 

Algunes usen les lleis naturals de l'aprenentatge definits pel conductivisme, per mitjà del reforç negatiu: l'aplicació i cessió de les pressions corporals. El que confon a la gent és que avui dia aquests exercicis estan promocionats a l'Internet pel terme etologia equina, amb la qual tenen res a veure. Els cavalls no es manipulen els uns als altres per mitjà de pressions corporals, i el conductivisme és l'altra cara de la moneda de l'etologia.

La doma racional comença per tombar el cavall a terra, inundant-lo amb les hormones de xoc, que li reten passiu. Correctament no reclama ser natural, encara que altres formes que es diuen naturals empren la mateixa tècnica. La doma índia-argentina basa en la insensibilització radical, una mica forçada, del cavall; tampoc es diu natural.

 

Altres fan servir enteses més basats en l'etologia, és a dir, buscant utilitzar els instints del cavall: el del poltre de buscar companyia i seguir-lo. Desafortunadament, aquests enteses sovint estan contaminats pel antropomorfisme. L'observació ens demostra que el cavall no té gestos de submissió, ni s'apropa, cap a un animal amb actitud dominant: això li portaria a la mort ràpida en el seu entorn natural. És comportament ximpanzé o humà, no equí.

 

 

La meva "doma natural" es basa en l'etologia equina, recolzada on sigui necessari per la teoria d'aprenentatge i la neurociència. Per això, he passat no sé quants centenars o milers d'hores estudiant els cavalls salvatges, veient que en la seva societat falten caps i competicions pel poder. La supervivència és el que els mana. Busquen la companyia i el suport d'altres, amb els quals es sincronitzen els seus moviments i sobretot quan se senten insegurs. Quan entrem en aquesta dinàmica amb ells, estan a gust seguint els moviments dels nostres cossos quan els vam muntar.

La importància de l'observació. El que marca la nostra vida moderna és falta de contacte amb la natura i falta d'observació d'ella. Ens llancem a la pràctica amb idees que sovint no corresponen als fets observables pels nostres propis ulls, complicant-nos la vida bastant. La ciència sempre comença per l'observació de dades. Quan hi ha prou dades per veure pautes, es forma una hipòtesi sobre el que està passant, que es prova contra les seves expectatives en situacions experimentals o diferents fins a veure si és veritat o no. Una mica més ciència i menys creença a cegues ajudaria a les nostres relacions amb els nostres cavalls.

 

Fins i tot si no tenim el temps d'estudiar l'etologia en profunditat, tots tenim el temps per intentar netejar el cap de l'antropomorfisme i les idees implantades per altres, i utilitzar els nostres ulls. Em sorprèn, per exemple, que la idea esmentada a dalt, que el cavall assenyala el seu submissió enfront de la dominància per baixar el seu cap i apropar-se, ha rebut tanta acceptació. No és difícil observar els cavalls domèstics competint pel menjar (cosa que mai passa a la natura) i verificar que no poden apagar l'agressió per un gest de submissió: ells s'allunyen, o pateixen mal.

 

No em creguis, per favor. Vés a veure, i no només una vegada (que pot ser casualitat), ni dos (hi ha doble casualitats també), sinó fins a cinquanta vegades, fent una llista del que va passar cada vegada. Fins i tot si no arribes a contemplar el significat profund del que has vist, hauràs fet el primer petit pas per estudiar l'etologia equina.

 

Per Lucy Rees

(Font: http://www.horsesandhuman.com/doma/la-etologia-equina-y-otras-disciplinas-que-estudian-el-comportamiento-equino/#

Binomis Sant Fost